(Manresa) Crònica de la xerrada i el sopador sobre la repressió a les lluites anarquistes

Ahir dijous 22 de desembre tingué lloc a l’Ateneu Popular la Sèquia de Manresa, una xerrada en solidaritat amb les preses anarquistes a la què assistiren un centenar de persones.

La xerrada començà amb una breu introducció sobre la repressió a les lluites anarquistes en els últims anys, parlant de diversos casos com la persecució a la Federació Ibèrica de Juventuts Llibertàries, a les companyes de Viladecans i Besós, la Núria Pòrtulas o el Ruben i l’Ignasi. Per altra banda, es realitzà un breu esboç d’alguns casos repressius en altres indrets del món: la idea era deixar claa que l’empersonament de les companyes no és un fet aïllat ni històricament ni geogràficament parlant. De fet, des de la mateixa aparició i teorització de les idees llibertàries al voltant de la segona meitat del segle XIX, la tònica i la resposta del poder ha estat sempre la mateixa: la de judicialitzar uns valors i unes pràctiques incòmodes per les èlits i l’ordre social injust.

Posteriorment, algunes de les represaliàdes per l’Operació Pandora explicaren de primera mà com es produïren les detencions del passat 16 de desembre. Contextualitzaren les detencions que es produiren la mateixa setmana que s’aprovava la llei Mordassa. Exposaren el cas de la Mònica i el Francisco, tot relacionant els nous empresonaments amb la solidaritat amb les preses. Aclariren què són els GAC, una coordinadora de grups anarquistes a nivell estatal que té com a principal objectiu difondre les pràctiques i les idees àcrates, i que ha estat acusada paranòicament de ser una organització terrorista. També parlaren de la situació actual en la què es troben les preses, en una presó preventiva cada cop més llarga a l’espera dels recursos interposats pels advocats i sense haver tingut accés encara al sumari per saber de les acusacions a les què han de fer front.

Al finalitzar la xerrada hi hagué un xic de debat al voltant de quina podria ser la millor manera de fer front als cops repressius, amb la certesa que la solidaritat que hi ha hagut fins ara ha estat molt més gran de la què es podia esperar, ens ha donat molta força a totes i ha estat una de les principals raons que fan, que amb tot, la situació sigui molt més suportable.

El sopador llibertari i solidari de després fóu tot un èxit amb crema de carbassa, mermitaco de seitan i pastissos vegans i vegetarians.

Una vegada més ha quedat clar que les companyes no están soles!