Obert secret de sumari de l’Operació Pandora

Parla l’enemic:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/279764/ca/desarticulada-organitzacio-terrorista-caire-anarquista-violent-atribueixen-atemptats-artefactes-explosius-simulat.do

Desarticulada una organització terrorista de caire anarquista violent a la qual se li atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat

· Els onze detinguts del cas Pandora, set dels quals van ingressar a presó sense fiança, formaven part del grup criminal GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), adscrit als postulats de l’organització terrorista FAI/FRI.
 
· Als GAC se’ls atribueix diversos atemptats a entitats bancàries i empreses italianes amb seu a Barcelona, Madrid i València i els atacs del 2013 contra la catedral de la Almudena de Madrid i la basílica de El Pilar de Saragossa. 
Les onze persones que el cos de Mossos d’Esquadra va detenir el passat 16 de desembre en el marc del cas Pandora estan acusades d’un  presumpte delicte de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista de caire anarquista violent. Els detinguts formaven part dels GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), que integraven diversos grups d’afinitat, i que haurien portat a terme accions terroristes assumint els principis i objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale–Fronte Rivoluzionario Internazionale), organització terrorista reconeguda en Resolució del Consell de la Unió Europea de 15 de juny de 2009. Amb aquestes detencions es dóna per desarticulat el grup, al qual se li atribueix fins a nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat..
Les detencions culminen la investigació que ha dut a terme la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra sota la direcció del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l‘Audiència Nacional.
A la mateixa operació es van practicar catorze entrades i registres a diversos domicilis i espais relacionats amb aquesta organització. Les detencions es van realitzar a Barcelona, Sabadell, Manresa i també a Madrid, lloc on temporalment residia un dels principals membres de l’organització, anteriorment domiciliat a Catalunya.
Els detinguts són set dones i quatre homes, dels quals vuit tenen nacionalitat espanyola, una nacionalitat italiana, una nacionalitat uruguaiana i una darrera té la doble nacionalitat italiana i austríaca, fet que evidencia la transnacionalitat dels integrants de l’organització criminal GAC, adscrita als postulats de FAI–FRI.
De les persones detingudes, el Jutge va decretar l’ingrés a presó sense fiança a 7 d’elles, i va aplicar a la resta altres mesures cautelars.
Els tres espais que van ser objecte de les entrades i registres estan situats a Barcelona i se’ls vincula amb els GAC, ja que eren utilitzats assíduament per membres d’aquesta organització criminal. Els espais registrats per ordre judicial són l’Ateneu Llibertari del Poble Sec, l’Ateneu Llibertari del Palomar i el Centre Social Okupat Kasa de la Muntanya.
Com a resultat dels registres realitzats es van comissar nombrós material informàtic, cartes i manuscrits vinculats als GAC, diferents elements per a la fabricació d’artefactes (alguns dels quals es trobaven en fase d’assemblatge), manuals en diversos idiomes sobre la fabricació d’explosius, document d’identitat falsificat, diners en efectiu i documentació diversa  que està sent analitzada.
Investigació dels Mossos d’Esquadra i l’Audiència Nacional
 
Els Grupos Anarquistas Coordinados (GAC) es van presentar públicament el 17 de juny de 2012 com a una coordinadora de grups d’afinitat anarquista adscrits als
postulats de l’anarquisme més violent de caire insurreccionalista o anarconihilista. Dies desprès d’aquesta presentació, Els GAC van publicar un nou comunicat on esmentaven els seus objectius i mètodes, entre els que es trobava la integració de totes les accions que, fins al moment, s’estaven portant a terme de forma dispersa o l’ús del sabotatge com a mitjà per destruir el sistema.
A partir de la presentació pública dels GAC es van incrementar de forma exponencial els atemptats anarquistes amb artefacte explosiu a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya.
Per aquest motiu, els Mossos d’Esquadra, coneixedors d’aquesta greu amenaça per a la seguretat ciutadana i la pau pública, amb capacitat per posar en perill la integritat física de les persones, van investigar, sota la direcció del Jutjat Central d’Instrucció, número 3 de l’Audiència Nacional,  l’activitat delictiva d’aquesta organització criminal i de diversos grups d’afinitat adscrits i que operaven, principalment, des de Catalunya
Relacionats amb un mínim de nou atacs amb artefactes explosius
Els investigadors van poder apreciar que els nous artefactes explosius atribuïts als GAC (alguns d’ells signats amb les sigles de l’organització terrorista FAI-FRI), de fabricació artesanal, estaven dissenyats per a provocar lesions molt greus a les persones, que podrien ser incompatibles amb la vida. Per aconseguir aquest efecte, en l’elaboració dels nous artefactes explosius s’incorporava metralla i una major quantitat de substància explosiva.
Els mossos atribueixen als diferents grups d’afinitat de l’organització nou accions amb artefactes explosius.
Entre aquestes accions, hi hauria tres atemptats coordinats que es van produir el 21 de desembre de 2012. En concret, la col·locació un artefacte amb pólvora i metralla en una sucursal bancària de CaixaBank al barri del Clot de Barcelona, el qual va esclatar i va posar en perill la vida de diversos operaris de manteniment i de les dotacions policials que hi van intervenir. Simultàniament, es vav enviar per correu des de Barcelona dues cartes bomba, una d’elles dirigida a l’arquebisbe de Pamplona i l’altre a un membre de la congregació de Legionarios de Cristo de Madrid. Aquesta darrera va arribar a esclatar causant ferides lleus a un funcionari de correus.
D’altra banda, se’ls vincula amb dos atemptats simultanis amb l’ús d’artefactes explosius el 10 d’abril de 2013, contra una sucursal de Caixabank del barri de Sarrià de Barcelona i contra una entitat bancària del BBVA a Madrid. També se’ls relaciona amb l’enviament de dues cartes bomba  enviades des de Barcelona, el 6 de setembre de 2013, a diverses empreses italianes amb domicili a Catalunya, que van rebre les cartes amb artefactes explosius reals, i una tercera a València, que va rebre una carta amb un artefacte explosiu simulat.
També se’ls vincula amb els atacs amb artefactes explosius del 7 de febrer i el 2 d’octubre de 2013 contra la catedral de la Almudena a Madrid i la basílica de El Pilar a Saragossa respectivament, on va resultar ferida una persona en aquest últim atemptat.
Els GAC i FAI- FRI
 
La utilització de les sigles FAI-FRI en alguna de les reivindicacions sobre accions atribuïdes als GAC, es correspon a la Federazione Anarchica Informale-Fronte Rivoluzionario Internazionale, una organització criminal internacional en la qual s’engloben els GAC i que és considerada a nivell europeu organització terrorista mitjançant la Posició Comú 2009/468/PESC del Consell de la Unió Europea, de 15 de juny de 2009.
Els GAC han pres com a referència els postulats de l’organització terrorista internacional FAI-FRI i han signat amb aquest nom algunes reivindicacions de les seves accions. L’aparició dels GAC (amb la seva adscripció als objectius de FAI-FRI) ha comportat diverses novetats respecte les estratègies de l’anarquisme violent de caire insurreccionalista implantades fins aquell moment a l’Estat espanyol.
Arran de l’actuació d’aquesta nova organització criminal hi ha hagut un increment en la perillositat dels atemptats de les cèl·lules violentes que s’hi han integrat, tant per la seva capacitat de realitzar atacs simultanis amb artefactes explosius o incendiaris, com per la seva potencial capacitat de provocar víctimes mortals de forma indiscriminada a l’utilitzar artefactes explosius amb metralla.
L’organització terrorista FAI va actuar per primer cop a Itàlia el desembre de 2003 amb l’enviament d’una carta bomba al domicili particular situat a Bolonia de l’aleshores president de la Comissió Europea, Romano Prodi. A partir d’aquest any es van multiplicar les accions terroristes realitzades per la FAI a Itàlia, però va ser a finals de 2008 que la FAI va agafar una dimensió internacional com a FAI–FRI. Aquesta denominació la va començar a utilitzar l’organització terrorista anarquista grega Conspiració de Cèl·lules del Foc en múltiples atemptats a Grècia i, posteriorment, va ser utilitzada per reivindicar accions terroristes de caire anarquista violent a diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica.
Sota la “marca” FAI/FRI s’han portat a terme greus atemptat en diferents indrets. Entre ells, destaquen l’atemptat amb arma de foc contra Roberto Adinolfi, membre d’una empresa italiana vinculada amb l’energia nuclear (2012); la col·locació d’un cotxe bomba a la seu de Microsoft a Atenes (2012); l’enviament d’un paquet postal amb artefacte explosiu a un comandament del servei antiterrorista de Grècia (2013) o la col·locació de diversos artefactes explosius a Xile.
Amb aquesta acció policial, a criteri dels investigadors, queda desarticulada l’estructura dels GAC/FAI-FRI a Catalunya, principal bastió d’aquesta organització criminal amb finalitats terroristes a l’Estat espanyol.
Àrea de Comunicació
Barcelona, 29 de gener de 2015
Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: